
Es alentador agafar el diari i llegir que s´ha descobert un nou planeta, que ben bé podria ser un nou sol, en el que hi més i més vida i molta més vida més enllà del màlic.
I més enllá de la pàtria de la infància i del manual del Ipoh.
Notícies així, a mi, no em confirmen la insignificància humana ni la sabiduria ídem, encara que els que l´han trobat, tontos, no ho són ni mica.
La pregunta que em faig davant d´una possible ampliació de l´escenografia vital , es si serem capaços d´abastar tantes coses com passen i sabrem prioritzar, per què (dieu-me bleda rebullida, cursi, naïf, tonta del cul) la guerra segueix al costat de casa. La guerra calenta ¿ I que collons podem fer si no llegir-la als diaris? De la mateixa manera que llegim el manual del Ipoh i la descoberta d´un nou sol, que, a lo millor, -i benvingut sigui-, serà, per fi, el que més calenta.
1 comentario:
Magda: me parece genial la idea de que la guerra también contibuye al
Me alegra saber de tí. No sé por donde andas ni tu teléfono actual. Dime algo. Petons. La Blanca
Publicar un comentario