"El colom de la pau s´ha cagat".
La frase es la tornada d´una cançò; "El colom de la pau", del Pau (no colom) Riba.
El colom de la pau es va cagar ara fa molt temps.
Ara s´ha cagat el colom de la pasta i la cobdicia.
El colom de la pasta i la cobdicia, també fèia molt temps que anàva cagat i empastifat, però com cagava al "baño de Pablito", fèia bona olor i no es notava.
Ara el colom de la pasta s´ha cagat a sobre i ha encomanat la diarrea als que li tapàven el flaire.
No cal que em disculpeu la escatología. No ho faré gaire més, però avui em cal.
El que es més fort, es que això de "Barcelona possat guapa que jo també m´hi possaré", tots els meus amics ja ho havíen previst.
Tots els meus amics son Huxleys, visionaris i molt brétols, perquè s´anticipen i prou.
Ara fa molts anys, la Teresa Reyes va produïr e interpretar un curt que explicava fil per randa el que ha passat.
I no només ella. Les altres amigues i amics ho deient a les sobretaules, a les cançons, ho van pintat als quadres, ho portàven al gest i hasta els hi van explicar veïns.
¿Els possaràn a tots a la pressó per haver-ho olorat i no seguir la investigació?
Les meves amigues i amics formen part d´un col.lectiu de catalans, negres i aragonessos ( faig l´ullet a la rumba del Gato) que sempre s´anticipen, i si passen a la història (que n´hi ha que passen i passaràn i molts que passen de tot i d´altres que no passaríen ni que volguessin, o no volen, gràcies) no serà per això que passaran.
¿Tan inútils son (jo em deixo portar per ells) que no poden concretar en la realitat el que les seves intuicions anuncïen?
No sé si canviar de colla i cercar-ne una que no em faci tanta pesigolla, però em doni una vida més formal, amb qui poder educar als nens perquè caguin al "baño de Pablito" i on els avis siguin com el vell cretí de l´anunci del fuet, que enlloc de dir que les coses bones hauríen de millorar sempre, diu, -immovilista com els Millets-, que les coses bones no ténen que canviar mai.
