KEITH RICHARDS

Al començament no va ser una passió compartida amb les amigues, més aviat m´amagava del meu gust pel que fa als homes i als homes en el rock i als homes en la vida, però quant vaig veure que la Patti Smith duia un t-shirt amb la seva jeta ja vaig trovar camp abonat. Esfilagarçat, dimoniet, masclista, alcohòlic, drogadicte i si, però... La cintura "quebrada" a la manera dels nois de Lorca, però a aquest, el poeta, potser no l´hauria mirat de cara. El mite, quant jo era petita, era tant tópic que ningú li fèia més d´una dècada de vida. He dormit al seu costat nits de bourbon fetes gas volant al alé veí de llit. I he ballat amb ell plena de felicitat, amb ingenuitat de bleda rebullida. He contat els díes en els que restava en un hospital, rehabilitant-se. Ell ès un de sol, però podríen ser tots, o quassi tots, encara que també tinc toreros a la biografía i un noi silicis ( oh dèu) que pregava per la conversió al catolicisme de tots els Stones. A ell, al de veritat, a en Richard´s, li brindo la vida amb el got ben alt i la mirada plena i m´agrada que es trenqui la clavícula en agafar un llibre del estant més alt. Perquè reposi, pel llibre i pels estants plens.

No hay comentarios: