Diumenge al matí en un parc de Barcelona on hi havía molts nens jugant i cridant, alguns gossos corrent, pixant i bordant i força nois i noies jeient a la gespa. La gent gran era asseguda als bancs.
Una senyora no parava d´increpar a dos nens. Semblàven germans, un d´onze anys (?) i l´altre de sis (?) La dona, vestida de marca de punta a punta, ha resultat ser la iaia de les criatueres. Féia molt goig. Se li notàva pedigrí de casa bona. Llegía la Vanguardia mentres parlava tot cridant, quassi sense ni apartar la vista del diari: "Roger, no juguis amb gossos, que ténen puçes i porten malaltíes." "Roger, calla, sempre ets el que crides més, semblés un pagés." Roger ¿que no veus que em tirarás la pilota al cap?" "Guillem, fes callar al teu germà..." "Roger, no riguis d´aquesta manera que sembla que no tinguis enteniment..." "Roger, no vindrás més a casa..." "Rogeeeerrrrrrrr!!!"
El nen era un bitxo i ès véia que gaudia com un boig. Rèia a mandíbula batent, ànava del gos a la pilota i jugava amb als altres nens, amb uns ulls desperts i somrients.
Al cap d´una estona l´espectacle era la iaia que no deixava de cridar demanat que no cridés el Roger. Però hi ha hagut més. En un moment en qué vés a saber que ha dit el petit, la dona s´aixecat d´una revolada i li ha fotut un mastegot, un revés, un clatellot, al pobre nen. Tanta ha sigut l´embranzida de la iaia que ha fet rodar a la criatura sobre sí mateix. El Roger ha estat a punt de plorar, però al veure el gir que ha donat i la expectació creada, ha buscat la mirada coómplice del seu germà i s´ha pixat de riure.
L´eco de la risa s´ha fet gran al parc. I la iaia del Roger que ja havía fet el paper de la trista figura, un paper asquerós, ha seguit llegint i parlant sola, molt emprenyada, però molt. Els ulls brillants de ràbia.
Era obvi que a la dona l´importava un pito el soroll, les puçes del gossos i les pilotes del nen. El que no suportava era la descarada feliçitat del seu nét que tant agradava a la gent del parc.
Dones com aquestes, gent com aquesta, són el càncer d´aquesta societat. Si l´alegría no fa alegría, encara que només sigui mitg somriure, inclús a qui la véu enmig del dolor, val més que pleguem.
La iaia del Roger, el president d´Israel, el Losantos, la de la moto i el Sun sun corda dels resentits, mouen l´odi del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario