Fèia díes que temps que déiem que ens havíem de veure. I ahir varem sopar.
Els Pep´s, els anfitrions, són generosos de mena. Ella ès d´aquesta mena de gent que pot fer confluïr en un sol àmbit, gent de molt distintes espècies socials i aconseguir vetllades bon rotllo pel record. Així ho ha fet sempre, així és. Però hi ha coses que ni la súper Claire "inteligènciaemocionalinnata" ni cap sant del cel pot arreglar ni amansar, per molt que intenti mediar en els conflictes amb un bon sentit del humor, quelcom que, ahir, no va ni poder usar.
Hi havía irascibilitat i susceptibilitat en l´ambient.
Nit de dissabte on entre vint o vint-i-cinc persones de diferents procedéncies socials, a casa dels Pep´s feíem estàdística. La irascibilitat que alguns patíen, i amb raó, era fruït dels seu recent acomiadaments a la feina. El sector empresarial, també present, -o aixó pensàvem-, també estava irascible, -o millor dit, indignat, ferotge-, i defensava la manera com aquesta setmana, Pirelli, ha fotut fora a 247 treballadors. Amb un paio a peu de porta de l´empresa, amb una llista a la má, i cercat d´agents de seguretat.
La sola insinuació ha estat suficient com per decidir-me a marxar... Era tard i hi ha que mantenir els malts rotllos lluny, mantenir la dignitat i deixar als que volen agredir amb els agressors.
Però el meu amic i acompanyant no ho vist així, i dos mintus després que el suposat empresari digués sí al acomiadament Pirelli, ja li reptava l´alé, tant a prop s´han posat l´un de l´altre..Inclús semblava imposible parar una agressió física que es vèia venir.
No esmentaré el que ha passat entre aquesta escena i les tres de la matinada, a casa dels Pep´s, amb vuit dels supervivents del sopar fent petar la xerrada, aquest cop tranquilament, on tres benvolguts companys, susceptibles i irascibles per recents acomiadaments a les seves respectives feines, tractàven de relativitzar el seu dolor.
El sector empresarial ja no hi era, quant em agafat els abrics, algú l´ha esmentat.
La Claire, oh Claire, que tampoc el conexia ( va assitir al sopar per persona; nóvia, interposada) ens ha explicat que l´empresari no era empresari sino directiu d´una multinacional amb treballadors al seu càrrec. Directiu de la mateixa multinacional on treballava un dels coneguts acomiadats, que ha constatar quelcom que alguns ja sabíen; que la multinacional té previst tancar la seva seu a Catalunya, amb la qual cosa el defensor a ultrança del INDIGNE acomiadament dels treballadors de Pirelli, aviat es quedará sense feina.
Els comentaris sobren, però no la reflexió. I aprendre a identificar l´enemic.

No hay comentarios: