La foto és molt petita. La tenía a "Mis Imágenes" perqué m´agradava la finestra, la sensació d´amplitut en un lloc estret, però como no es veu bé no ho podeu comprovar. El día ha començat de tort i a l´hora d´esmorsar, enlloc de còrrer tres voltes a la mansana, em posso davant del ordinador i entro a can blog.
Com tota cosa personal el bog també es un munt de detritus. Quant era més jove i tenía més paciéncia, em semblava que conéixia més als meus amors pel que callaven que pel que déien. Potser segueix sent així, però ara ja no parlo amb els silencis dels altres.
No sé perquè explico tot aixó. Els diaris personals que avans s´aseguraven amb candaus, avui están oberts al públic. L´ ego fa xup xup per tot arreu, tot ho toca i ho contamina. La red en và plena. Analistes polítics, poetes, sapastres, genis i corcolls. Un ego per cada un són un munt d´egos. I a veure qui la té més llarga, més profunda, més culta o més enrotllada.
Avui el día ha començat de tort i em cago en l´amor. ME CAGON EN EL AMOR. Gran cançó divertiment la d´el Tonino Carotone que avui no em fà puta gràcia. ¿Algú sap rés d´ell? La darrera vegada que el vaig veure va ser en un tren. Jo anava amb la Cathy Clareth de bolo a Pamplona, i el Tonino va començar el día al tren bevent-se bona part de la despensa d´alcohol de la Renfe. Volía començar bé el día, va dir. I sembla sé que més enllá de les grans coses que ens hauríen d´ocupar, l´amor, el puto amor, el desamor i la mare que el va parir, fa començar malament el día a menys que contis amb la despensa alcóholica de la Renfe, la qual cosa no m´interessa de moment.
Doncs aquí teniu, una de detritus. Tenía que arrivar el día. No podía ser tot tant bonic i plàcid. I un carrer estret no deixa de ser estret per molt que intervingui la màgia arquitectónica. Semblo el Saura estirada al diván del deixeble de Lacan dale que dale... A ell li ha anat bé la última sessió, al menys ja comença a possar ordre, però el psicoanàlisis es lent i poc apropïat (penso) per encarar-se amb tot el cos de policía, que ja vèieu el que poden arrivar a fer sense llevar-se malament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario