El gest de matar

Tinc un senyor petit dins l´ordinador, un malparit que es menja coses, que´m fa publicar i compartir coses al facebook, però ah, no arriva als meus arxius.

Un home gran, -i gran home-, el vindrà a matar. No sóc de les que els hi agradaría saber molt de tot, per poder matar soleta al senyor petit de l´ordinador, operar-me quant em surt un grà al cul o fer escultures quant les volen tant grosses a la Rambla Catalunya. No, jo amb el que sé i el que aprènc tot xino-xano, em comformo, però us juro que a aquest malparit del ordinador m´agradaría matar-lo jo mateixa. El gest de matar ( la frase es de la Nico, la cantant amiga al cel sigui, que la feia servir molt) es el darrer gest i per tant es un gest íntim, de decisió pròpia, de tacte i de pulssió.

Darrerament, amb el marrón de la crisis, llegir el diari s´estar convertint, per mí, en un suplici, on tothora em surten del cor o del forat de l´orella, mil.lers de senyors i senyores petites que fan el gest de matar i, impotents, em miren, per què no poden ( no podem) fer res mes que el gest.

!!Tantes vegades he pensat que el millor es estar desinformada per desinformació volguda i no per desinformació buscada ( llegir el diari) i tantes vegades no ho he aconseguit!!!

!!Ho sóc idiota o estic pillada a la desinformació informant per voluntat pròpia!!

Sento que que si tallo tots els lligams amb el mon, el mon es quedarà sense un gest de matar i això m´emprenya més que l´impotència que em creen els bisbes, el fet capitalista, las lapidacions de dones, las lapidacions de llibertat, el finançament de l´Estatut i tantissimes altres coses, que si enlloc de ser coses tant grosses, fossin una gallina, un altre gall ja no cantaría.

Enmig d´aquest mal rotllo, m´arriben llumetes informatives de petita escala, coses de senyors petits que toquen els collons del món com a mí m´ho fa ( me la toca) el senyor petit que viu dins el meu ordinador.

La llumeta dels darres díes ha estat una lectura. El poema d´un poeta jove, el Martí Sales. Un poema amb gran títol: Catalans: Fora dels Païssos Catalans! A través de Google el podeu llegir. Rauxa de la bona. Un gest de matar. Sempre ens quedarà el gest.