Felicitats Júlia!!!!!

Estic feta un flam. Quant un dit agosserat toca un flam encara calent, la massa fa un moviment semblant al que avui fà la meva ànima o el que sigui que es que em fa parlar amb veu pròpia. Fà 20 anys i poques hores, vaig parir. He passat d´altres aniversaris de la "nena" sense bloc ni massa gelatinosa en moviment.

Jo em faig vella, i ella ja és molt més que major d´edat. Es majorette, gran, enorme. Una gran capacitat humana, cames llargues i boniques i "brazos en jarra", al mínim senyal d´alerta.

Fa molts anys que la Júlia ja es filla de totes les mares del món. Fa molt temps que sabem ( ella i jo) que "la propiedad es un robo", però el gust es meu i seu, de tenir-nos aprop. Tal és l´envergadura del fet matern-filial, l´únic que es repeteix des de temps inmemorials i com a consequéncia del pecat d´estimar i desitjar la poma més vermella del pomer (de set una, en caigué)

El món que li deixem ( la poma i jo) és un enrenou on val més tenir pell de cocodril que empatía, però aixó son coses que es diuen i no es fan. Fa temps que no penso en el futur, perquè ja ho vaig fer i només vaig aconseguir un record d´àtacs d´angoixa per minut que donàven al Eixample, per sant Froit.

Fa temps que no hi penso, però avui, feta un flam, miro de projectar la vida de la meva vida i només hi veig molta força, un gran sentit del humor i d´altres coses que no diré aquí, per què, gràcies als deus, ja fa temps que no protagonitzem escenes de Bergam no filmades. Ni ganes.

La seva imposible llibertat em rebela (imposible llibertat en aquets mon de mones) tant com gaudeixo de la manera com agafa les curves inconvenients i es passeja pels plaers. La Júlia es un triomf per a mí, però no el meu triomf.

Incapaç de mostrar-me emocionalment, a menys que vinguin mal dades, quant parlo de la meva filla, sóc folclórica i sento orgull.

Per cert, el rock and roll es un génere musical que no ha ensalzat massa la maternitat. Em vénen quatre temes a la memória, encara que la Júlia, pel que fa al génere musical, es rumba catalana.

Aquesta nit ballará amb U2, al costat del seu germà, al qual no he parit, però vaig ajudar a criar, i que d´aquí un mes ( justa la fusta) també en farà 20 ( el germà, el Max)

El temps passa, el segle 20 no acabará fins que enterrin d´una vegada per totes al Michael Jackson. Será un punt d´inflexió. A Hondures han fet un cop d´estat. El món está fet un flam ¿On són les mares, les pomes, el pomer, el cordó, l´orgull del mon?