
D´esquerra a dreta l´Aïda, la Júlia i la Laia.
La Júlia és la meva filla. la meva filla s´amaga a la foto. Jo sé per què s´amaga però no importa.
O sí. Món futur l´atabala. Món present li hi demana que vol fer de la seva vida en el món futur. Món present ho vol saber ara, demà com a màxim, bé, dilluns que s´acaba el plaç de matrícula.
Món present es incisiu i ella ve de viatjar amb l´Inter raïl, amb el trenet global europeu: "Jovent que viatja junt, jovent que arribará lluny" Món present no vol sorpreses de futur d´aquest jovent ni de cap. I jovent fa el que ha de fer. Una possibilitat dona món present: PODEU emborratxar-vos i drogar-vos els caps de setmana. El que sigui fort pasará el sedàs i sobreviurá al món futur. El que no, serà una deixalla que món present deixara enrera.
Aíxí, món present ho control.la tot. I diu: "A l´hora d´escollir present, pensa en el futur, en la hipoteca i en la supervivéncia. No parla de JOIA DE VIVERE ni de que "
la vida te dá sorpresas, sorpresas te dá la vida".
Món present no és conservador, es tirà i global. Món futur ¿que serà d´ell?????? Tot jovent en fila, amb el títol universitari al trenet europeu, a les ong i l´amor, ai l´amor...i la vida, ai, la curiositat, ai ....
Que guanyi l´individu al món present. Que la Júlia no s´amagui, es un dir, que no s´amaga, es un altre dir.
Món futur no ha existit mai.
Món precaució no es mon futur.
Món excés de precaució es món de pobres i ja està.
La guera calenta segueix a Georgia, i la freda arreu. Es món present.
No hay comentarios:
Publicar un comentario