MOLTES FELIÇITATS DAVID SARDÂ CASTELLS!!!

David, avui 23 en fas trenta7 i això és una festa, més que res per qué...( i aquí es on entra la "tieta" Maragda) ets i no ets, però sempre ets, aquell nen ros petit i eixerit que corría per las naus de SONO...(SONO qqqqué? No m´enrecordo!!! Tieta més que mai..) amb el teu germà Roger, picant bombos de batería i fent rius de cables que havíen de sonoritzar els Canets cançons i rockandrolls, el Llach al Barça i moltes coses més de la vida d´un país, fugint del gris.
Em preguntaves si les faldilles de la Nico eren una cortina quant ella venía a reclamar diners al teu san pare, -que corría més qu´ ella i el desig d´aquella dona d´empenyer vena-, per amagar-se rera un bafle i amb un si es no es, no t´he felicitat però t´he resumit la vida d´una musa d´Andy Warhol quant vivía a casa nostra ( bueno, meva) i la finançiava el teu progenitor.
Ja eret´s més grandet en les altre trovades ( no en teníes més de deu) i malparit (oh, Lourdes no es per tú, que és per ell) llengua llarga i atormentant. I la déies (arda castilla o el ampurdà..) possant les emocions al mil, tot treient de pollaguera als grans pedants i un clatellot que ets massa procaç, que s´ha cregut sent tant menut...
Quant es va morir el Màgi em vas deixar dormir a can Sardà, seu principal, amb l´Agustina, ta mare, el Roger i el Joan que escoltava en Bambino i va morir, també, renoi, tal día com avui, per posar-te pes al fet d´estar. O el que és igual, un record viu, que vida i mort són cara i creu d´un sol partit. Descansi en pau, el gran ulls blaus...
I tú trenta-set, amb la Marta i la Martina i el Max, ja sou un munt damunt del món que no ès com t´agradaría, però hi poses rises i el sant Grial del teu mirar, que ès bon rotllo, anar estimant...
Em surt en vers de tieta que fa punt de creu amb les cordes de les guitarres dels amics, fugits o morts i els nouvinguts que em porten sort.
David Sardà, atleta tú, amb catorze anys, -i vas sortir a la portada del País!-, poca conya doncs, que et fèies un fart d´entrenar, per corrér més del que ja féies anant a peu o assegut, menjant iogurt. I varem venir a veure al nen en competició aliró aliró i la Juliet, amb tres mesets, va estrenar calçat per fer conjunt amb el teus ulls. I vas guanyar, l´ or va ser teu, com ets del mar i ets del vent...
I després, David, la companyía que em vas fer, jo separant-me i tu també ( tú de la infància i jo del pare de la flor) i cada nit, nevés o no, vinga xerrar telèfon en mà, tot construïnt una amistat amb la que no creuen els lacanians.
Tants anys ens sepàraven i un mateix cel ¿ho hem d´explicar als pocs creïents? Blade Runner, Prince, vaya concert!!! I encara més: quant de cop i sense pensar, veníes a Vallvidrera amb una bici, cavalcant. Ja més grandet i granadet i altra vegada ¿qué es del món? i els teus poemes pels racons. ¿Perqué no escrius??? Ho has deixat i es un insult que et fas a tú. I em fas a mi i a molts lectors, del teu entorn.
I anar passant fins avui mateix, als trenta7, en que m´he posat dins el teu féisbuk i tothom diu que ets un tros d´home i un paio escriu: "el puto amo del bontrotllisme" I aixó, David, es feliçitat, la que volíes i ja has trovat.
I jo que t´estimo però no et veig, perque ets vago de mena, deixat estar per començar, em quedo amb el que escrius en castellà, comentari al bloc, que em fa plorar.
No plorem més, òndia, carai, fem una cita d´endavant. I fes molt anys i fes-los bé, com ara son, patim, patom, i el llegat, del pas del temps, deixa´l que jo, el cuidaré. El mimaré com un tresor, però això d´ahir no sería res, si avui no fossis gran Sardà, Castells, David, el ros petit ( i també gran) àgil mental, amic d´amics, poeta en fals ( per uns moments) ull i acció, donant caliu. als teus petits, i a la gran que als parit. Per molts anys!!!!
(Ah, el Blade Runner de dalt de tot es un regal, perquè amb xinés o japonés no l´has vist i no em diguis que sí que et fotaré el caltellot que de petit, els grans pedants, ens jugavem a sorts, per ben gaudir del instant mateix de fer callar un taladrín.)

2 comentarios:

Iksur Pelatoe dijo...

Magda sempre guapa.

David Sardà dijo...

De tant en tant torno aquí, al meu Blade Runner particular on la Magda em recorda quí sóc, La meva amiga Magda.