Refree i teórica aprovada

El de la foto; Refree, un músic de l´alçada d´un campanar, gran talent jove que des fa uns anyets m´alegra i em posa més fácil les coses del esperit gràcies a la seva música. No el conéc, així que no em vingeu (va per tú, Xispa!) amb la cançoneta que només em moc pels afectes.

I sí, igualment em móc pels afectes ( com diu la Xispa i algú més) perquè el que em dona el Refree és música, i per tant, afecte. O l´efecte que fa la seva música sobre mí, em crea un grau d´afecte cap a ell, com agraïment per l´efecte i bla bla bla....

Refree, al meu entendre, vol dir "recontra lliure". No free, sino Re free: "Recontralliure".

Demà és el meu aniversari, així que no estic massa per escriure. Sempre crec que no m´afecta i sí que m´afecta l´efecte vital de acumular anys. Em passa temps avans ( tal és avui i ja fa setmanes que em miro als miralls a contra cor i a cua d´ulls) que em neguiteixo o me´n alegro, depén de com estiguin els ánims i les circumstàncies, encara que si he de ser sincera, d´alegría, alegría, el que es diu alegría, fa anys que no en sento en avançar pel calendari.

El fet d´haver nascut un 23F, fa que des dels vuitanta cap aquí, els mitjans de comunicació m´ ajudin ( com fan sempre i amb quassi tot) a neguitejar-me molt abans d´hora, de manera que avui em regalo la música del Refree, el "recontralliure", i segueixo en vaga ( no escric des de dimecres) tractant de desxifrar els gran codis de la vida, que d´ença els trenta, cada any que faig anys (tots) em sobrevenén a modus de grans questïons, tot i que penso que no m´afecten ni els anys ni les grans preguntes humanes d´immensos titul.lars..

Sí, Xispa ( i algú més, que sé que ja sé ho penseu...) em segueixo movent només pels afectes, inclós el que sento per a mi mateixa. I que duri aquesta manera de ser, per què fins on puc entendre és la única que m´agrada i ens escau als animals de dues potes.

La motivació a l´acció es l´afecte. L´amor i el seu contrari. L´art, el gran art de viure, es saber situar-los bé i en la justa mida, ai... Per la situació i la justa mida s´ha de ser el més free possible, "recontralliure, com el Refree, que és el regal que em faig ( em fá) un músic de l´alçada d´un campanar, tant gran com la teórica vital que aprovo cada any abans de fer-ne un altre...