PRIMAVERA

El quadre dur el nom de Primavera a Mallorca, però com no recordo el nom del pintor, el possaré en un altre moment.

La primavera ha arrivat convençuda i de sobte, a la manera de Lorca, "nadie sabe cómo ha sido".

A casa ha vingut mostrant el pitjor de l´espècie humana. Porca policía. Porc papa de Roma. Si no fos per què tením imatges dels cops a tort i dret, si no fos perquè tením les declaracions del papa, ens semblaría impossible, inversemblant: "No pequeu i si pequeu, infecteu-vos i moriu-vos tots" El papa de Roma, el porc, sommía em matar a tots els pobres, però com no pot, confía en que s´acabaràn a força de follar sense condó. La pasma és el mateix ¿Policía democràtica? Tots els policíes (mossos i mosses) que he conegut, tots, m´han explicat coses que m´han fet possar la pell de gallina. I si no m´ho han explicat he vist que estimem massa a la seva família per poder estimar a algú més. Per un policía just, un bisbe just. I ja està. Ens ho diu el camí caminat. El Saura val més que plegui. Tot plegat ha passat ratllant el límit de la primavera, però ella (també ferida) no vol perdre pistonada. Vol viure. Vol ser. Primavera. L´estació de la vida. De la germinació de la vida. El odi també germina. Val més tancar les portes i fer ensenyar els peuets dels visitants per sota de la porta. No podràn amb la primavera. Amb la d´estiu, amb la d´hivern, amb la del Papasseit, amb la de Lorca, amb els poemes. La primavera ha començat amb la presentació de dos llibres de poesía d´amics amats: el del Jordi Guardans i el del Alberto Manzano. Un parla de la força del amor i convida a qui al llegueixi a despullar-se com ell. Com una primavera acabada de néixer. Qui vulgui llegir el llibre del Jordi sense possar la seva nuesa al costat del poemes, no entendrà res. El poeta és agosserat.

Els poemes del Alberto són poemes d´amor. Les dones del Alberto, la seva primavera eterna, amb clau de poesía del rock i llengua castellana. Poesía versus porquería. La Primavera está amb nosaltres i de cop, sense que ningú sàpiga ni com ni perqué ja és aquí. Només en Lorca, en Papasseit, en Jordi, l´Alberto i alguns més li hi ténen presa la mida.

1 comentario:

Mariano Muniesa dijo...

Hola, Magda.

Una altre cop, feliçitats per aquesta entrada. Tens rao en tot lo que dius dels policies y els bisbes.

¿Puc recomenar un llibre de poemes?
pot ser que ja ho coneguis, però mai em canso de llegir-lo i disfrutar-lo: Luna Halcón, de Sam Shepard.

Petóns, maca
Mariano