Si t´agraden més els monos que les mones, ho dius d´entrada i no pasa res. Però tú jugues a seduïr totes les coses, les que és mouen i et poden donar alguna cosa. Un somriure, un pinyó, ombra, escalfor o una bona óstia...per què te la busques, nen, li vas darrera. A mi se´m en fot que t´agradin més els monos que les mones perquè no et tastaré ni ganes, però noi...tenir que aguantar el cap d´una amiga sobre l´ombro una nit de divendres (llarga nit en la que vaig deixar plantada a Frau Szabó i un video-cilp) per tenir que parlar d´un paio com tú, a aquestes alçades dels segles....

Em dirás perquè tinc aquestes amigues. També ho he posat en balança. No tan sagaç com em penso que sóc, em van confondre els codis i l´afecte.

Però anem al que fa al cas... Jo no sé com va aixó de conéixer a la penya a través d´Internet i a l´amiga (vint i nou, no és cap nena) diu que li és més fácil. No vulguis saber que li he dit a ella i a aquella imposibilitat seva de crear llaços, acostumada a canviar de casa i de país cada any, però als vint i nou, tot aixó, són escuses de mala pagadora vital, no fotem.

Si el teu currículum no t´ajuda a estimar-te, ajudat tú.

Quina mandra fan els curriculums, els divans i els froits de nit de divendres tractant d´arrivar a una conclussió que brillava des del inici del monóleg de l´amiga.

Si t´agraden més els monos que les mones ho dius i ja está, però tú no ho dius perqué no t´agraden ni els monos ni les mones, t´agrades tú i només tú, i la benaventurada de la meva amiga está sola com un mussol i s´enganya, i a mi em cansa ( li he dit, es clar) i no vull perdre cap més nit de divendres ni de dilluns, ni cap matí, ni cap tarda, ni cap més post, parlant de païos com tú, bojos per seduïr i seduïr ( quina disbauxa, noi, quina malaltia la teva...) ni de dones com la meva amiga, si es que no fa un pensament i diu prou i deixa d´enganyar-se foten-li les culpes al curriculum, com si la vida fos una empressa, una sel.lecció de personal...O casseu-vos ( també li he dit) que ja n´hi han molts com vosaltres d´aparellats. Tú, brétol, seduïnt tota l´estona ( si es que pots seduïr tant) i ella contenta de tenir un mono al seu costat que l´abraça, li treu els polls i li hi peta els grans, encara que la faci patir ( oh pobre imbécil) perquè només parla d´ell, la folla poc, i del demés res de res.

Aquesta història es una història que no dóna ni per una bona balada, però potser no hauría de ser tant vehement, no ho sé. La edat no m´atempera, al contrari, em posiciona en contra dels "politícaments correctes" que es fan grans contemporitzant les coses amb veu de beata cansada, que és una altra forma enmascarada de covardía...

Potser sí que jo, alguna vegada, també m´he sentit com l´amiga, com un presséc enganxat a un altre préssec, comdemnats a pudrir-nos en una cistella de mimbre... Potser si que aquesta història dona per una balada, però no per una balada dels Zepellin, ni dels Secretos, ni del Vega, ni de la filla del "Copito de Nieve" i la meva (altra) amiga Marta, que escriu unes balades maravelloses, tot i que és tant petita encara... Jo és que flipo amb la nena de la meva amiga Marta. De bebé ja em va fascinar i llavors no sabía que tenía tant il.lustre pare.

No hay comentarios: