Som uns penjats

Foto d´ocell dalt d´una branca ( visca el michaellandismo que hi ha en mi!) No fa ni deu minuts que han despenjat a un noi que s´havia penjat, aquest mateix matí, d´un cable del carrer Entença de Barcelona, on hi ha aquella presó on "de pressos mai ni manquen lireta liró". La versió de la cançó "La pressó de Leida" atribuïda a la pressó Model la va fer l´Oriol Tramvia en el seu disc Béstia! i ens un directes d´adrenalina mon amour per l´història del rock sens k, que diu el Pau Riba.

El penjat que han despenjat aquest matí, era membre de la Coordinadora d´Assemblees de Joves de l´Esquerra Independentista, una coordinadora que n´agrupa un fotimé més i que treballa, des fa anys, amb coordinació i rigor. No es feina meva explicar que han arrivat a fer ni a quines actes d´alt valor social han contribuït a assolir, per que això qu´escric no es un noticiari.

No sóc independetista ni tant jove, però el demés (em refereixo a les sigles del penjat que han despenjat, i a vista de "pájaru") ho intento.

En aquest món hipócrita, formal e ignorant en que vivím, per la gran massa, els penjats dels cables, els perro-flauta, els ionquis, els homless i els desgraciats del món units, són la mateixa cosa. Per Dèu, gràcies a Dèu, els esmentats, tú i jo, i hasta Bush i el Berlusconni som la mateixa cosa. Ho dic per l´interés general "avant prejudici".

Flipant escoltar, tot fent el café del matí. en un bar que no era ( ni de bon tros) de Pedralbes, a un grup de nois i noies de l´edat del penjant, dir coses com: "Ja veus qué fácil, no volen treballar i és penjen dalt d´un cable. Jo també ho faría. No volen pagar casa i entren en una que no és seva i l´okupen. Nosaltres també ho podríem fer. Van tot el dia emporrats, mamats, drogats. Ja m´agradaría. Ja ens agradaría. Van bruts, fan por, no tenén televisió. No ens agradaría."

Comentaris d´afany vital "moto acuática": contaminats, de moda, superficials, tópics, auto afirmatius i ignorants.

Avui día, si algú, per plaer o perquè es creu "pajaru" es penja d´un cable, o la lia parda i friki o no surt a les notícies. El penjat que han despenjat ( eren dos) aquest matí, surten a les notícies perquè darrera seu, darrera de la casa okupada, hi ha un moviment social que aglutina molta gent, al carrer Entença i a molts altres carrers de tots els païssos del món. La feina que fan els penjats que despenjen, es arriscada, valenta i en benefici nostre, dels penjants de les hipoteques i els lloguers.

Si un día varem ser molts penjants lluitant per un país més lliure, avui són menys, molts menys, infinitament menys, però hi són.

El fet que avuí día, despreciem i ignorem els penjats, no es només un reflexe que no érem tants penjants lluitant per un país més lliure, si no que quant hi ha una penjada col.lectiva, tothom vol ocupar branca. El vell discurs que la maduressa confereix prudéncia i fa oblidar els somnis i lluites de juventut, es un discurs covard i al.lienant.

La maduressa et porta a amotllar-te millor a la hipocresía social i a preocupar-te més pel mal d´esquena, però en sí mateixa, la maduressa no ens exclou de les ganes ni l´ànsia de llibertat.

Ni tant sols de penjar-nos.

¿ Més penjants del que estem quant tot comença a penjar?

Sobre el darrer punt ( vanitat, again) he dir que a mi encara no em penja res més que la vergonya de no penjar-me amb els penjants tant com dic i voldría.

Us deixo amb la cançó del Tramvia "...de pressos mai ni manquen, petita i bonica, ja n´hi porta el senyor. Lireta liró."

1 comentario:

kissu dijo...

no podria estar més d'acord amb tot el que has escrit. Molt bon post.

petó