Gats de teulada

La gata mare va portar al cine al gat petit. la gata mare, de teulada, i de cara bruta, es va maquejar i va maquejar al gat petit i van anar a veure una peli de gats que s´enamoren i es casen. Van sortir molt contents. Miulaven molt contents a la tornada del cinema demanant sopar. El Woody (Budi pels amics) es el meu gos i qui els va rebre amb entusiasme de gos que no té manía als gats i li mola la companyía en general i la marxa en particular. Els vaig treure un ranxo que vénen a l´Àrea de Guissona, molt barat i que es per gats i gossos. Ves a saber que porta el ranxo, però no es pas dificíl que aviat també el facin per persones. La mare gata se´m va queixar: "Ei, ¿tú li hi donaríes aquest collons de ranxo a un fill teu? Porta Friskies enllaunat", em va dir, molt malcarada. Li hi vaig respondre que caçés ratolins i es busqués la vida. I la gata em va explicar que els ratolins de Barcelona ja no es poden caçar, per què maten gatets. Que a la reunió de la natura planetària a la que va assitir, els van dir a tots, gossos, gats, hipopótams i fures, que es té que demanar al humà el que el humà els hi ha prés. Estàn de revolta, el bitxos. Jo li hi vaig dir que també estava de revolta i que paso de sentir-me culpable del seu gat i de ser humana, que d´altre banda es tot el que tinc per sentir-me orgullosa. Així que ara em fet un pacte. Jo li hi compro caixes de menjar de gat a un noi que les vèn pel barri ( ningú no sap d´on les treu) que també té fills, i els hi dono al seu gat i a ella. No sé qui em va dir que amb aquesta actitut encara contribueixo a descalabrar més el tema del mercat i de les mercaderíes, donant impunitat als que estàn al marge de la llei. Em parlen d´ética. Només volía explicar-ho.

No hay comentarios: