Quant parlo de tú, que no en parlo quassi gens; o quant la vida em porta a coses que duen el teu nom, em neix un mig somriure i segueixo fent el que fèia; comptes per acabar bé el mes, o batre un ou.
D´allò que va ser entre tu i jo, fa tant i tant (però tant de temps!) que res no m´esperona a sortir ni a entrar del record. Es una illa mansa del passat que no sacseja el somnis.
Avui m´han dit que dius que fas que li vas dir, i el primer que he pensat quant m´han dit que dèies, es que després de tant de temps segueixes seient a un lloc on tot és runa. I fa tristesa.
Però si aquesta aquesta manera de viure la vida et va bé, -amb la malícia quotidiana seguint el teu camí, com un ball de serps que tothora et canta-, de la primavera a la tardor i anat fent roda, fugint de qui ets i assenyalant el passat per disculpar-te; molt sincerament et desitjo sort, ben lluny, però sort i bon viatge.
3 comentarios:
Publicar un comentario