Paraules per la Júlia

si "el gallet de la perdiu ara plora ara riu"
com escrivia la Moix boja pel "dulce Jim",
¿qui ho sap millor que tú?
que tens nom de novel.la,
i tot el que això vol dir
pels bons entenedors
excloïent els malparits.
Filla de la imaginació,
del talent de "vaya dos",
d´un amor paranormal,
excesiu i atormentat
que no entrava en els manuals
per què es cosa molt humana
estimar fins a flipar.

Les coses que fa la rima,
no les té el vers lliurat,
a la estupenda anarquia
de les paraules volant,
però te fa un aire molt flamenc;
tanta rima no fa grima;
seguidillas o rumbeta:
Lorca, vina, fem un nen,
que la nena ja la tinc
i no pot ser més bella flor,
lluna plena, gavinet,
pot de mel, gruix de cotó,
llangardaix o canó al ventre,
la vainilla i la passió,
un motor que dona ales
ben guaitada per un ángel,
un paio entremaliat
que no volía fer guarda
i li estampá una flor al cul,
tot just nèixer a la criatura,
de pétals d´amor la flor,
digna d´ intuicïó,
ánalisis, precaució,
cim de l´ànima més gran
que perdona i sap dir no
tot matant el escurçó.
I entre l´ ángel desmadrat,
-padrí dels cels planetaris-,
i les ondes que li envio,
 - bulería improvitsada-
ha de tenir un camí ras,
com mereix una donzella
que no s´arruga per res
si no es a l´habitació,
sola com un pollet,
en un altra dimensió,
que això ja es cosa molt íntima
i a vegades es de dos.

No hay comentarios: