si "el gallet de la perdiu ara plora ara riu"
com escrivia la Moix boja pel "dulce Jim",
¿qui ho sap millor que tú?
que tens nom de novel.la,
i tot el que això vol dir
pels bons entenedors
excloïent els malparits.
Filla de la imaginació,
del talent de "vaya dos",
d´un amor paranormal,
excesiu i atormentat
que no entrava en els manuals
per què es cosa molt humana
estimar fins a flipar.
Les coses que fa la rima,
no les té el vers lliurat,
a la estupenda anarquia
de les paraules volant,
però te fa un aire molt flamenc;
tanta rima no fa grima;
seguidillas o rumbeta:
Lorca, vina, fem un nen,
que la nena ja la tinc
i no pot ser més bella flor,
lluna plena, gavinet,
pot de mel, gruix de cotó,
llangardaix o canó al ventre,
la vainilla i la passió,
un motor que dona ales
ben guaitada per un ángel,
un paio entremaliat
que no volía fer guarda
i li estampá una flor al cul,
tot just nèixer a la criatura,
de pétals d´amor la flor,
digna d´ intuicïó,
ánalisis, precaució,
cim de l´ànima més gran
que perdona i sap dir no
tot matant el escurçó.
I entre l´ ángel desmadrat,
-padrí dels cels planetaris-,
i les ondes que li envio,
- bulería improvitsada-
ha de tenir un camí ras,
com mereix una donzella
que no s´arruga per res
si no es a l´habitació,
sola com un pollet,
en un altra dimensió,
que això ja es cosa molt íntima
i a vegades es de dos.
com escrivia la Moix boja pel "dulce Jim",
¿qui ho sap millor que tú?
que tens nom de novel.la,
i tot el que això vol dir
pels bons entenedors
excloïent els malparits.
Filla de la imaginació,
del talent de "vaya dos",
d´un amor paranormal,
excesiu i atormentat
que no entrava en els manuals
per què es cosa molt humana
estimar fins a flipar.
Les coses que fa la rima,
no les té el vers lliurat,
a la estupenda anarquia
de les paraules volant,
però te fa un aire molt flamenc;
tanta rima no fa grima;
seguidillas o rumbeta:
Lorca, vina, fem un nen,
que la nena ja la tinc
i no pot ser més bella flor,
lluna plena, gavinet,
pot de mel, gruix de cotó,
llangardaix o canó al ventre,
la vainilla i la passió,
un motor que dona ales
ben guaitada per un ángel,
un paio entremaliat
que no volía fer guarda
i li estampá una flor al cul,
tot just nèixer a la criatura,
de pétals d´amor la flor,
digna d´ intuicïó,
ánalisis, precaució,
cim de l´ànima més gran
que perdona i sap dir no
tot matant el escurçó.
I entre l´ ángel desmadrat,
-padrí dels cels planetaris-,
i les ondes que li envio,
- bulería improvitsada-
ha de tenir un camí ras,
com mereix una donzella
que no s´arruga per res
si no es a l´habitació,
sola com un pollet,
en un altra dimensió,
que això ja es cosa molt íntima
i a vegades es de dos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario