CAPS DE CONY ENS DIUEN EL QUE EM DE DIR

El poema visual de Brossa il·lustra molt bé el que vull dir, però il.lustra per si mateix moltes més coses.

Ahir, a la Vanguardia, hi havia una notícia del que es recomanable dir a les escoles. Algú s´ho ha inventat per l´entrada del nou curs.

Deia que la paraula immigrants sí que es podia dir, però era menys complex dir "col.lectiu d´immigració".

Hem perdut el cap darrera les paraules. A TV3, fins i tot els filòlegs, ajuden a "adaptar" cançons pop d´altres llengües. !!! si el pop es el parlar del carrer!!!

No fotem ¿No podem dir negre al negre i maricón al maricón? ¿No podem dir cap de cony, qu´ es un insult molt català per què no es correcte dir paraulotes?

Es obvi que no em refereixo només al català, entre altres coses per què l´article de la Vanguardia era pels castellano parlants.

Cap de Cony es béstia, total ¿que vols que et digui? Morros de cony també te més matitssos, encara que tots despectius pel cony. I tot sigui dit, aquesta frase paraulota, no hauria de molestar a cap de nosaltres les dones, per què el cony, de parlar, no parla.

I el morros de cony, si que parlent. I molt. I són rucs. Els Caps de cony són carallots i a més poden ser considerat obsessos i aquella frase tant nostra i despectiva que diu" au, ves al cony de ta tia", -malgrat que a la meva amiga feminista la posa del revés- a mi em fa molta gràcia. Sempre es millor que t´engeguin al cony de ta tia, que a la merda. La merda es quelcom més vast, pudent i poc acollidor davant el cony d´una germana de ton pare, per dir un dir.

Diem el que ens surti sense por d´ofendre i, si s´escau, amb simpatia.

Les paraules importen, sí, i com importen, diem-les com volem. Molt pitjor es que ens reeduquïn en nom d´una moral que es la seva. La delicadesa es un "puntaro", però no deixar-se amotllar, n´es un altre.

Jo li hi dic gilipollas a certs amics i n´hi han que em diuen que no es fa, però la majoria si tornen si faig la gilipollas, que la faig.

Hi pot haver simpatia en certs insults si no son verí i son espontanïs, i es bo que no fem cas d´aquestes classes que ens pretén donar la premsa diària. Jo no els hi faig cas. I no per dur la contraria, si no per que no me la duguin ells a mi.