Jordi, aquesta foto ja no m´agrada, la tinc massa vista i aquí no fa paxoca, tú, amb el somriure que tens i aquella manera de posar-te dret, amb el cap de costat, com si no volguessis invaïr la cara del altre, mentrés li pilles les ondes i ondetes, com tothom ho fa però amb una força diferent, de química i electriçitat i campana nova. Bé, ara acabes de treure un llibre de poemes, -un altre dins la teva pausada i no tant prolífica carrera ( es diu cursa en català?) literària.
El Carles, a la manera de la Vera de Nabokov, veurà, més que tú, la quantitat de faltes d´ortografía que aniré fent així que avançi. Aviat els emigrants em guanyaràn amb el grau C i jo, altra vegada, no em molestaré per ser tant inculta, ortodoxament parlant.
Aquesta es una creu volguda i alimentada que comparteixo i no comparteixo amb tú, poeta, home, amic, que des fa tants anys ens sabem el dintre.
No vull dir que tú siguis inculte, al contrari, vull dir que el món actual t´ha fet poc ortodoxe. El món i tú mateix, la béstia, que ets "normal" de mena. I tampoc ets heterodoxe, Jordi, però ets el millor poeta del món i no sé que collons ets a part de poeta fora capelles i tendències, si no una emoció enamorada i cauta, que ha patit molt i tot li fa emprempta, tant si es de molt plorar com de molt viure i els matitssos.
CONTRA VENENA ET ANIMALIA VENENOSA és el teu llibre definitiu sobre una història que has narrat de distintes formes en les teves quatre darreres obres. CONTRA VENENA és la història de les teves anunciacions. De les al.lucinacions d´una malaltía que ja no pateixes en el sentit literal de la paraula, des de fa molts anys i molts més que en segueixin amb aquesta salut que tens de brau i lluna.
Les teves anunciacions ténen, apart dels secrets que comparteixes a peu de llit, totes les lectures del món. Hi ha molt de Lorca en els teus àngels i poc d´Eugeni D´Ors, encara que al darrer exaltés a les dolçes criatures dels vols, en un llibre que va caure a les meves mans, i dit ras i curt, que diu la sixtie; fa caguera.
Noves generacions vindrán (aquí la Júlia ens haurà de fer un vot de donar "brillo" a la vida) que t´entendràn més que aquestes, encara que cada vegada tens més capelleta, o més aviat un club de fans, com si fossis el cantant dels Abba, i no tot es tan seriós com en el próleg del llibre, -que es molt bó i molt docte el doctor universitari català que viu als USA i et pregona-, però em va agradar més el Gimferrer, acadèmic, quant va agafar la ploma per descriure´t, i encara molt més, per entenedor i anar de cara, el ànalisis que et va fer en Carles Guillén en aquell llibre d´éxits d´avui i sempre o d´àngels i perill, que ve a ser una mateixa cosa o semblant.
De la teva infantessa dius: "Paper blanc, de blanc escrit, blanca lectura/ carta molt familiar, bonica, clara/ amb el nom que jo tenía diferent / al que em deien al voltant tota l´estona."
Aquí et vaig conéixer, a la nit, entre el llençol i la finestra oberta, quant tú dèies el teu nom i jo dèia el meu. i tot era real però tot fictici i qui sap el que ès una cosa o altra, que ni a aquestes alçades de la vida...
De la segona anunciació, sexe que diu, sexe que parla, rellegeixo amb ganes el moment en que et troves amb l´àngel al carrer Banys Nous, i em sembla que en Rilke et té envejeta, perquè tú el vas veure i ell el dibuixava.
Ja no hi ha cap paraula per fer pompa. Totes les paraules són passos de claqué, justes, necesàries, i em moro de gelos perquè a la setena anunciació no sóc jo la dama que et va fer companyia i t´atrapava.
La Mercé Rodòreda i la senyora de neteja, l´olor de llexiu dels hospitals, el desig de ser Rei Mag, en Camarón, Cocteau, la Nasa... Aquest llibre el desitgo com a guía perquè parla de tot des del punt de vista del desfici i el dolor, i desde el punt de vista de cauta emoció enamorada de la vida i sí, Jordi Guardans, espero amb tú, -i el club de fans i la Vera-, que el títol faci efecte i possat sobre el pit nú, el cartró allunyi el verí i els animals verinosos que ens guanyen sempre a cada cop de cua.
Però també aprenem, o apréns tú o aprenc jo i ens ho expliquem, fent de nou, cada cop, un nou foc, una nova llumeneta, que no ha de morir mai, malgrat els cossos.
El poeta ès diu Jordi i es de casa, cada cop més radical a la política, cada cop més lluny de jutgar el dolor, cada vegada més prest a donar la cara contra tota infamía, com un poeta antic i de tot futur que es mereixi el clam del muts, dels que no poden dir res. D´un futur que també dessitgen moltes llavoretes conegudes, inconegudes i sempre trempades, que per aquesta vida, fan alló que tú i jo fèiem quant teníem més pell per allargar-la. I moltes coses altres coses que no hem fet mai.
Bon any el teu, Jordi. I el del teu llibre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario