El conte del món al revés ( homenatge a J.A.Goytisolo i a Paco Ibañez)

Un gat i un gos deçerebrats, féien el boig al mig del parc.

De tant jugar i molestar es van emprenyar, i ara un mossec, després son dos. I vet aquí que gat i gos es van fer un munt, que cadascú, cridant, miulant, van anar cridant als seus companys i ja eren tants, desçerebrats, mossec que bé, mossec que va, que el parc es fa xic, i poc a poc van invaïr la gran ciutat. A cops de pals ès fèien mal i els més petits, uns sí i uns no, dèien quin goig i d´altres fills, de gosos i gats, volíen calma per favor.

I l´endemà, gossos i gats, tots esparracs, volíen més però van marxar, molt enrabiats a descansar i tot pensant : " Hi tornarém i guanyarem, som els millors..."

Però va arrivar l´autoritat i va dir "prou de fer soroll", i el gat primer li hi va dir: "Autoritat, vós teniu gat, que sou francés i en teniu set, facin´s costat".

L´autoritat va dir "molt bé, podeu seguir contra els gossots, jo us donc bons pals, pals dels millors."

I els gossos, doncs, van anar a rondar l´autoritat d´un país veí que construïa pipi-cans per tot el món. I el gos primer, el més lladruc li va explicar a l´autoritat: "Del país veí ens fan marxar i no ho volem, que ès ben marcat pels nostres pís, i vet aquí que heu de parlar amb l´autoritat que vol als gats. Vosté mateix, que si ens fan fora, els pipis-can ja els pot volar amb un petardo de butá."

L´autoritat del país veí va fletar avions amb tots els cans i els va portar al mig del parc i es van trobar allá amb els gats. Va començar un altre cop un gran marrón de pols i por, fins que de cop, el gat primer va mirar el gos, el més furiós, i li va dir: " Deixe-m´ho doncs, que ens em fet mal i seguím sent deçerebrats tot fent cançons. Que ens cuidïn ells, homes civils o autoritats."

I el gos, content, va llepar al gat i li va dir, molt confiat: "Si senyor gat, tú tens raó, els animals sabem parar i als humans demostrarem que no som bèsties com ho són ells!"

I tots contents, gossos i gats, va prendre ví i van cantar el cant d´un poeta que va marxar, ben musicat per un senyor gens malcriat, que ès diu Paco, -i és gat, es gos, home o lleó-, segons li va.

La cançoneta diu així ( piqueu de mans que ha de sonar pels altaveus (?) la gran cançó d´un món millor que vá al revés perquè al dret, l´ou de Colom i molt poc més: "Había una vez un lobito bueno, al que maltrataban todos los corderos, y había también un príncipe malo la la la la la la la la la la la la la