Escric sota l´estrany i molt personal estat de conciència que em dóna la grip, que ens dóna qualsevol malaltía. Una posició fetal de cos i ánima, molt enriquidora si no et penjes en la espiral negra que també pot portar.
I tot suant, tot quejant-me, tot dormint, tot estant, meditant...he arribat a fins el Pep Blay.
El Pep ( ara fa molt que no ens véiem, excepció feta del saló de té cibernétic que és el facebook i en el que ja m´endisaré) es un esteta, un poeta, un escriptor, un viatger ( s´ha fet molt món) i sobretot una mirada única sobre la cultura. Quant el vaig conéixer ( és més jove que jo) ja em va agradar la seva capacitat innata per sumar i no restar. En termes entenedors, poseeix una gran bonohomía, és empátic, vehement, crític dissecionador i sempre arria endavant i jutga poc. Perquè es por criticar sense jutgar.
Sempre he pensat que té que tenir un paper més protagonista, més d´escena que de donar a conèixer l´escena, més de gourmet que de cuiner. El que més el caracteritza es la manca total de capelletes. Té bon rotllo amb tothom ( sense ser imbécil) però no s´escriu sota cap slogan ni opinió feta senténcia pontificada. Recordo especialment un viatge a Palma, ara fa anys, en el que em vaig dedicar a escoltar-lo amb plaer. I no sé perquè, el Pep, sempre, sempre, té una cosa, un gest, una mirada que em dur el record del Carles Sabater germà, i un somriure, una caiguda de rínxol, uns pantalons, que m´evoquen en Jim Morrison (al que mai vaig conèixer) així com una denominació d´origen, d´identitat, molt forta i molt expansiva, que m´evoca el Pep Blay mateix.
Jo, si fos del Institut d´Indústries Catalans o d´alló que ara és el Altaió ( rima grima again) li hi donaría una beca, bitllets d´avió i un any, al capdevall del qual, m´hauría de portar un llibre de poemes, o de memóries, o les millors portades de discos de la història, o un munt de noies rotllo Papasseit quina grua el meu estel (també me´l evoca) però sé del cert que alguna cosa duría que sería cool tura d´alta costura.
Ai, aquesta societat no acaba de cuallar amb els neo-renacentistes, més aviat vol l´enginy que no és art, però queda bé, i l´etiqueta de poeta o de vel.leta a la costella, sempre que siguis fred, encobert i no mostris massa enuig pel que passa més lluny de tú. I el Pep va més enllà i per aixó, en moltes coses, com la tendressa, ès queda enrera, que no es tol.lera pels que fan caguera.
La grip s´entesta en quedar-se més díes. Estic de pujada i ho contrarestro amb té i pollastre bullit. Bon llit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario