Ha nascut el Lluc. Ja ès aquí. La Mónica, el Jordi i l´Aïna están contents, molt contents. Els amics també. ¿Quines coses portarà el Lluc al món, al entorn.? ¿Qué el distinguirà, el treurà de pollaguera, i quines coses el posaràn content?
La mágia dels neonats es la màgia mateixa de la vida ( el fet de néixer en sí) De manera que en Lluc, durant el temps en que será, i ja és, tendresa sobre tendresa, també serà ( i és) tot allò que om es pugui imaginar i solsament el que ell decideixi.
Els seus pares, la Mónica i el Jordi, són, sino els últims, els penúltims romántics. Dic romanticisme en tot els àmbits de les coses. Del petit gest al ideal més gran. Per això viuen aferrats a la realitat, l´únic aveuredor on saciar la set de conèixer abans de decidir.
El Lluc ha nascut al bell mig d´un projecte, gran projecte, que el seu pare i jo ens entussudim a tirar endavant.
Que visqui el Lluc i la mare que l´ha parit. I la seva germana (Aïna la súper estupenda) I el seu pare, els projectes i el romanticisme tot, per què amb el Lluc i pel Lluc tením més ganes de tirar endavant, de lluitar, d´entusodir-nos, de fer-nos sentir, de dignificar-nos i amén que semblo un capellá exaltat dalt del podium. La paraula "podium" es més exacte que la paraula "altar" quant es tracta de sermons exaltats.
La il.lustració es d´en James Jean, el jove californiá que va començar embrutant Moleskines i ara ja fa campanyes de Prada ( sí senyor) el més versátil dels dibuxants actuals, tant versátil que fuig del traç identificador, com ara el LLuc, que només es tendressa.
¿NOMÉS?
No hay comentarios:
Publicar un comentario