No t´aguanto pero "me pones"

Llegit al "¿Qué estas haciendo ahora? del féisbuk darrera del nom d´una amiga: "No la aguanto, pero me pone".

La il-lustració es del Manara, Milo ( del gran, "El click") i jo cada día més tonta si és que tot el que llegeixo ( sembla) que només ho faci pel féisbuck...

La meva amiga, la que diu: "No la aguanto pero me pone" té vint anys. La dada té sentit i m´ha fet enrecordar de quant jo mateixa ( no l´ aguantava però "me ponía") matxacava amb amb el cos el que no hi havía manera que l´ànima omplís.

La meva amiga, aviso, -no sigui que em prengeu per una "mojigata" triquismiquis-, no parla del plaer de xoc de cosos: transacció ordinària volum zero benvinguda sigui per qui la necesiti, no.

L´amiga petita "no en sabía més només té vint anys", parla de que ara no aguanta a la noia que fins ahir va estimar com una boja, "pero le pone" ai "come le pone".

I ho escriu al "¿Que estás haciendo ahora?" del féisbuck, per què la CIA ho sàpiga i el CESID i el cap de l´empressa que la voldrà contractar d´aquí un mil.leni ho sàpiguen.

Es imprudent i valenta l´amiga petita i no l´importa que la penya s´assabenti que ella també ha passat (pasa) per una de les històries d´amor més ingrates de l´amor ( però no pel cos, que aprima) que és la d´haver de forçar amb maquinària i carrocería humana ( fluxes que flueixen) aquell instant de plenitut, que, fins ahir, una sola mirada de l´altra li hi donava.

El món, ja ho veíem, ès reinventa tot el rato i sempre ès el mateix però mai no ho sabem tot. A vegades no aguantem la vida "pero nos pone", així com la tele no ens agrada i ens distreu ( treu treu) el cava ens mareja però omple altre cop la copa, fumar mata i aquest será l´últim, a la feina em tracten com una béstia però l´esclavitut no està abolida, no m´agraden els mobles d´Ikea, però no tinc peles per d´altres; el colesterol puja i els bombons baixen, no em ve de gust anar a sopar a casa de. però tinc que fer el paripé, no m´entren els pantalons però vull semblar prima, m´emprenya el que passa el món però m´adormo al sofà...

La sarta és infinita ( o quassi) i la meva amiga em truca i em diu que ja ha parat de fer el ruc ( la descalificació animal és seva)

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Cony!!! (¿?) com m'agradaria, a vegades, tenir el teu pensament i la màgica manera de convertir-lo en lletres...
Nino

la víbora dijo...

el amor, el amor... eso de no te aguanto pero me pones es el más viejo drama bollo del mundo mundial. díselo a tu amiga, a lo mejor le da por cambiar de caderas, o de aceras, o de maderas (de ikea), o de.....

muá!