Imatge: Un taxi de Barcelona. M´agraden molt els taxis de Barcelona. Els taxis com a símbol i els pivots verts sinónims de lliures, però a cops em canso. Em canso de parlar tot el día per teléfon i de treballar i de tenir que estar a l´aguiat de mí i de B i de C.
I quant em canso i dic merda, perquè tinc ganes de cridar i dir merda, mai no ho dic als meus amics. No cara a cara. Em tanco com una ostra. Com la closca d´una ostra. De la selva, sempre he escollit els elefants, que van a morir sols, sense emprenyar ningú.
Això és el que té el bloc ( altrament anomenat diari) que pots escriure la paraula tifa dues-centes vegades seguides i ningú no t´ho retreurà perquè no ho ha de llegir ningú. Però el ciber espai...ai, es una altre cosa. Als blocs hi pot entrar qualsevol, aquells pels qui no obriries les portes de casa, aquells per qui eixamplaríes les parets de casa amb les teves mans , i d´altres que no conèixes i no saps el que podríes fer o deixar de fer per ells.
Em permeto la llicència d´escriure el meu cansament al bloc. El meu cansament d´avui. Jo no volía agrandir el cupo d´egos flotants pels camins de la xarxa google, volía fer una cosa original, però el meu discurs, humá tothora, no és més original que l´espècie a la que pertanyo, i que, a cops i individualment, fent el camí, a vegades es cansa.
1 comentario:
es que és molt cansat, estar pendent d'un mateix, de B, de C i de W X Y i Z.
Aquí també pots escriure tifa duescentes vegades perquè és el teu trosset de ciberespai
els taxis són com les salamandres, grocs i negres per avisar de la seva presència
un petó
Publicar un comentario