Fèlix Millet, ecce homo

Detall del Palau de la Música Catalana

La gent es molt mal pensada i ens tenen molta manía, al Fèlix Millet i a mi, bona mestressa de casa, de Barcelona ciutat, que ha copsat el mitjans; avantguardes, blocs, triptics, flyers de discoteques, i fins i tot la fulla (episcopal) de la Nostra Catedral.

El Millet de l´Orfeó, del Palau i de la Mútua, ex de Bankpyme, molt il-lustre conciutadà, ha fet l´Agost, i les senyores, de les més altes famílies de la burguesa ciutat, -que quant alcem les mans podem tocar la cultura sense moure una pestanya, no com als menestrals, als que sel´s posa dura per ocupar un bon seient, i aixó que toquen guitarres i si canten a coral, afinen i no están mal.

El Millet no es culpable de pensar en un futur, ans bé tot el contrari. Qui predica un món millor, s´ha de cobrir les espatlles per mecenatges futurs.

Des que a Hisenda i treballen, tres o quatre xitxarel-los, que enlloc de perseguir obrers que mengen pernil serrà ( on s´ ha vist tal malbaratament, pecat per un bon cristià?) a la que veuen bitllets (de 500) s´enfilen, com uns llops per les muntanyes, i enlloc d´estimar a l´home que dignament els fa moure, li diuen a un comunista ( Saura, Saura, no vas bé!) i ens porten un munt de mossos ( a Palau, a Terra Santa!!) i parlen de calabossos. Catalunya, que em de fer?

Haurem de tornar (?) al exili, seguint al vell Prenafeta i d´altres genis nostrats, a patir en terra estranya, el que a la catalana terra, fins ara s´havía entès. I ara no hi ha manera, tot i que escora a la dreta.

I ès que el meu avi ja ho dèia;:"No et fiïs mai, Enriqueta, del que va fer un malcarat,-bon arquitecte, sí-, però murri i una mica béstia. Tal era, filleta meva, Domènech i Muntaner.