El llibre, la carta, la tinta, la primavera i el fred. L'espera la intriga, l'espina, el bon dia, la lluna i el sol. El blat, el vellut, l'estrella la critica; “No em xafis els peus.” La gent al carrer, corre que t'ho busco i mira que he trobat. Mirar-te a la cara, dir-ho sense por. Les roses, les roses, les roses, però sobretot aquest deliri que abraça i esperona, de poder /potser/ poder, viure tot el rato d'un any per venir, com si sempre fos els dia dels reis mags i el dia de Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario