Anem assolint unes formes d`anar per la terra
Pel cel les
catifes dels somnis que fem
Arrien espurnes
de llum que ens empara
No cega la
lluita, el que cega es el jeure
I anar-hi
passant.
Això es el que
deia la iaia Maria que
Anava cantant sou
gats de masia.
Mes feréstecs que
amables
Però encenia un
misto i ens feia el dinar.
Per sobre la
gespa un cargol fa migdiada
La rima fa grima
si no es manifesta
No em diguis que
no, diguem que ho volies
Per sobre l`orgull
jo hi corro amb la Vespa.
I vindrà algun boig
que digui, algun dia
Tots serem
germans, que vols que t’hi digui
D’aquell Jesucrist que de nena em gronxava
jo en faig una
bola de fang que espetega
contra la consciencia.
I corrent els
gats
molt contents s’allunyen
buscant el recer
de la iaia Maria
on sempre es infància,
la única pàtria,
i l`únic pais on
dos tovallons
fan una flassada
Seguint la sagnada
de donar-te a néixer
He arribat al
blau on tot es posible
Si feies rotllana
En aquells
capvespres.
Els trossos de pa
per un gos molt negre
I la llibertat
Un niu de
formigues
Que em corren pel
pit
Al veure que
creixes,
Com un roure
antic
Amb roba de seda
Talment un xiulet
Que salva i
convoca
Als gats de masia
de la iaia Maria
Sota el magisteri
De la rosa viva
Del cant que no para
Ai, quina nostàlgia.
Passat i futur
però sempre en el altre,
en el que fa tres,
en el que som ara.
en el que fa tres,
en el que som ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario