Poema al meu amor independentista



Amic de gran estelada
tu m’enamores que es massa
però per ser- te ben sincera
i després d’un bon rebrec
amb aires de gran conquesta
de gran ardor i tempesta
no m’ho tiris a la cara
he de dir-te
cor encès
que no me’n sento de pàtria
ni per bona ni per mala
ni per bèstia ni per agra
i em fa tremolar l’acràcia
tant impossible com tu
(però ella es fèmina i grassa)
i no em cridis a la guerra
que ja soc a la batalla
per si ve un tanc i t’enxampa
tinc tres pedres, una bala,  
i una pistola ben blanca
que hauré de colorejar
no sigui que els faci gràcia
un fantasma de Durruti
vestit amb la lligacama
que anhelava Papasseït
el fill de aquella gitana
que va viure al mig de Reus.

Si jo pogués enlairar-me
com ho fan tantes banderes
m’agafaria un ocell
i seria cascavell
pel cosmos nostrosenyor
sense pàtria i sense rei
però com soc mortal humana
votaré sota campana
i després et vindré a veure
per si entre el país i jo
prefereixes la magrana
o vols el suc de tomàquet
que a la sorra de la platja
 n’està ple de tinta roja
i ens arriba fins la vora
dels pantalons de diumenge
quant hi anem a passejar 
per dir-nos paraules tendres. 




No hay comentarios: