Amic de gran
estelada
tu m’enamores que es massa
però per ser- te ben sincera
i després d’un
bon rebrec
amb aires de
gran conquesta
de gran ardor i
tempesta
no m’ho tiris a la cara
he de dir-te
cor encès
que no me’n sento de pàtria
ni per bona ni per
mala
ni per bèstia ni per
agra
i em fa tremolar l’acràcia
tant impossible
com tu
(però ella es fèmina
i grassa)
i no em cridis a
la guerra
que ja soc a la
batalla
per si ve un tanc
i t’enxampa
tinc tres pedres, una bala,
i una pistola ben
blanca
que hauré de colorejar
que hauré de colorejar
no sigui que els
faci gràcia
un fantasma de Durruti
vestit amb la
lligacama
que anhelava
Papasseït
el fill de aquella gitana
que va viure al
mig de Reus.
Si jo pogués enlairar-me
com ho fan tantes
banderes
m’agafaria un ocell
i seria cascavell
pel cosmos
nostrosenyor
sense pàtria i
sense rei
però com soc mortal humana
votaré sota
campana
i després et
vindré a veure
per si entre el país
i jo
prefereixes la magrana
o vols el suc de
tomàquet
que a la sorra de
la platja
n’està ple de tinta roja
i ens arriba fins
la vora
dels pantalons de
diumenge
quant hi anem a
passejar
per dir-nos paraules tendres.
per dir-nos paraules tendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario